TRADUCTOR

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

PRÒLEG

Plaça de la Catedral de Burgos

                                                                                                                                 
                                                                               PRÒLEG




Falten menys de vint-i-quatre hores i ja estic d'allò més esparverat. No només és el temps, que sembla que a partir de demà tornarà el reguitzell de canvis climatològics típics de la primavera, també és el fet de la manca d'informació a la zona de Sarsamarcuello (Huesca). Allà, passat el Castell de Loarre, lloc per on tinc previst passar aquesta vegada, pel que sembla hi ha un tram d'uns vuitanta quilòmetres molt poc recomanat pels ciclistes. A partir d'aquest punt fins arribar a Santa Cília de Jaca, ja al Camí Aragonès, és molt possible que hagi d'arrossegar la burra durant un bon tall de la jornada. La intenció a partir d'allà, és virar a l'oest, cap a Puente la Reina/Gares (Navarra), i incorporar-me al Camí Francès, que per cert, ha començat seixanta-set quilòmetres enrere a la petita localitat d'Orreaga/ Roncesvalles.

Un cop incorporar al Camí per excel·lència, es tracta de viatjar sempre en direcció oest, cap a Galícia. Allà, si el temps, estat físic i l'economia ho permeten, m'agradaria seguir un parell de jornades més, fins arribar a Finisterre/Fisterra.
Tot al seu temps.
També tinc una manca d'informació a la zona d'El Pasteral. Desconec si el camí marcat, el que voreja les vies de servei dels pantans de Sau i Susqueda fins a Vilanova de Sau, són ciclables o no. De totes maneres, això, igual que molts altres indrets de la travessa, no em te massa amoïnat, ja que sempre n'he estat segur que l'atzar i la incertitud són un bon aliat de l'aventura.
Ja tinc ganes de començar a pedalar de nou, però, no com a les rutes habituals de cada cap de setmana, aquelles que tenen una geometria circular i que malauradament et tornen a casa. Aquesta és diferent; és una ruta on sempre vas en línia recta i mai tornes enrere. A més, cada matí, al desvetllar-te, ho fas en un llit diferent al del dia precedent. Allà, en aquell nou poble on has pernoctat, has conegut gent afable de l'altre punta d'Espanya, o fins i tot de l'altre punta del món, que t'ha convidat a menjar i assaborir quelcom dispar. Cada dia tot és nou; la gent, els pobles, el temps, la gastronomia, l'arquitectura, el folklore, la cultura... I això, el cos i l'ànima ho agraeixen d'allò més. És per aquest motiu que t'has d'entossudir que la ruta sigui el més vasta possible, ja que d'aquesta manera, és ben segur que t'omplirà d'experiències.
Ara, gairebé dos anys després, tinc la imperiosa i indefugible necessitat de tornar-hi. No només per refer el camí i recuperar tot allò que amb el neguit de la incertesa em vaig perdre. També! Però això potser encara és més valuós; per tornar a assaborir aquelles estranyes percepcions, sobre tot, i això ho sap tothom que ha fet el Camí de Sant Jaume, aquelles que tan bon gust de boca ens van deixar en el nostre esmicolat esperit.